2024: ARRIBA EL NOU TOPALL DEL 3% A L’ACTUALITZACIO DE LA RENDA DELS CONTRACTES DE LLOGUER VIGENTS

En aquests 21 mesos, s’ha deixat de prendre com a referència l’Índex de Preus al Consum (IPC) per passar a la variació de l’Índex de Garantia de Competitivitat (IGC), amb un màxim d’aplicació del 2%. Ara, quan toqui la corresponent renovació anual del lloguer, propietari i llogater hauran de pactar la nova pujada. En absència d’acord, l’increment no podrà ser superior al 3%.

En concret, la persona arrendatària d’un contracte de lloguer d’habitatge subjecte a la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans, la renda del qual hagi de ser actualitzada perquè es compleixi la corresponent anualitat de vigència dins del període comprès entre l’1 de gener del 2024 i el 31 de desembre del 2024, podrà negociar amb l’arrendador l’increment que s’aplicarà en aquesta actualització anual de la renda, amb subjecció a les condicions següents:

1. En el cas que l’arrendador sigui un gran tenidor en els termes que estableix la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, l’increment de la renda serà el que resulti del nou pacte entre les parts, sense que la variació anual de la renda pugui excedir el 3%. En absència d’aquest nou pacte entre les parts, l’increment de la renda queda subjecte a aquesta mateixa limitació.
2. En cas que l’arrendador no sigui un gran tenidor, l’increment de la renda serà el que resulti del nou pacte entre les parts. En absència d’aquest nou pacte entre les parts, l’increment de la renda que cal aplicar no pot ser superior al tres per cent.

Aquest límit a l’actualització de la renda dels contractes de lloguer d’habitatge està vigent des de finals de març del 2022 quan en plena pujada de la inflació a causa de l’inici de la guerra a Ucraïna, el Govern va decidir aplicar mesures de contenció, com la rebaixa dels preu dels carburants, la reducció de l’IVA a la factura de la llum o la gratuïtat o el descompte als mitjans de transport públic.

En successius decrets de juny del 2022 i desembre del 2022, algunes d’aquestes mesures van decaure i altres es van mantenir, entre aquestes darreres la del límit en l’actualització anual del contracte. Els experts creuen que aquest control dels preus dels arrendaments ha perjudica t el sector, tant a propietaris com a inquilins. Ha estat una mesura intervencionista del mercat, que ha propiciat, juntament amb altres mesures, una important disminució de l’oferta de lloguer residencial, que ha acabat perjudicant a qui vol o ha de viure en règim de lloguer.

L’enduriment progressiu de la regulació i l’excés d’aquesta han tingut un efecte pervers i han acabat per reduir el mercat del lloguer. La inflació repercuteix tant als arrendadors, sobretot els petits propietaris, com als arrendataris, i aquest intervencionisme no ha donat cap resultat.

La pujada al 3% millora la situació, però suposa seguir amb la política intervencionista en matèria de lloguer d’habitatge. I aquest no és el camí.

El límit a l’increment en l’actualització de la renda dels lloguers vigents no és l’única causa del fre a l’oferta de lloguers. També hi ha el problema de la gran inseguretat jurídica dels propietaris (grans tenidors i, sobretot, petits propietaris) davant de la falta de pagament dels lloguers, que lligat amb la reducció de l’oferta, endureix els perfils exigits pels propietaris, ja que en haver-ho menys habitatges al mercat i més gent buscant-los se centren en els perfils que els ofereixin més seguretat jurídica davant el risc d’impagament.