HABITATGE TURÍSTIC O DE TEMPORADA?

04.04.2016

Potser Manresa no pot ser considerada una ciutat turística en sentit estricte però de ben segur que hi tenen cabuda uns quants apartaments turístics.

És una evidència que els darrers temps ha crescut amb força l’ús de modalitats d’allotjament alternatiu a l’hoteler, per aquells que busquen una resposta diferent a l’allotjament tradicional, sigui perquè es busca una solució conjunta per a un grup familiar, d’amics o de feina, o perquè es busca una major autonomia per resoldre les qüestions d’organització, d’alimentació, o altres qüestions diferents per a cada situació, o simplement per raons econòmiques.

Si bé aquests demandants d’habitatges no requereixen d’uns serveis tals com aquells que podem trobar als hotels, també és cert que les prestacions bàsiques que ofereix un contracte d’arrendament d’habitatge, encara que aquest sigui moblat, es queden curtes per atendre les seves necessitats, ja que l’habitatge requerit, ha d’estar en condicions per a ser habitat d’immediat, això comporta, entre altres requeriments, el d’estar en adequades condicions de neteja, equipat amb atuells de cuina i tenir la seguretat de que els electrodomèstics i altres instal·lacions estiguin en perfecte funcionament.

Són moltes les variables que incideixen per a definir davant quin tipus d’arrendament ens trobem, en molts casos, es fa difícil de diferenciar quan un arrendament es pot qualificar d’habitatge de temporada o ha d’estar subjecte a la regulació d’habitatges d’ús turístics. La durada de l’arrendament és dels factors més indicatius del tipus de relació, les durades curtes estan més relacionades amb finalitats d’oci i turisme, mentre que les estades llargues, de mesos, les trobem més vinculades a l’ús dels habitatges per altres finalitats sovint relacionades amb qüestions d’estudis, laborals o de negocis. Varia també el perfil dels ocupants, els grups familiars o d’amistat són més propis de l’arrendament turístic, per contra en l’arrendament de temporada sovint trobem diverses persones que simplement comparteixen el mateix habitatge.

En aquesta distinció també s’ha de tenir en compte que hi ha diversitat d’interessos a considerar, per una part els dels usuaris que han de tenir la seguretat dels productes que contracten i les seves prestacions, els dels propietaris arrendadors amb els seus drets i obligacions, i també els dels veïns, atès que habitualment aquests habitatges formen part de Comunitats de propietaris i aquestes activitats han de ser respectuoses amb una pacífica convivència dels veïns de la Comunitat.

Aquest seguit de variables fa necessària l’existència d’una regulació que defineixi amb claredat quan estem davant de l’arrendament d’un habitatge de temporada regulat per la Llei d’Arrendaments Urbans, contractació que dóna resposta a unes necessitats per a tots conegudes —com són els pisos d’estudiants o els habitatges que responen a una durada determinada per a raons laborals, entre d’altres—, i quan contràriament estem davant d’un arrendament d’habitatge per a ús turístic que ha de tenir unes prestacions molt diferents i ha de contemplar, com s’ha dit anteriorment, molts altres aspectes.

Val a dir que els habitatges d’ús turístic, per la seva complexitat i les seves implicacions sobre l’activitat econòmica i la convivència ciutadana, requereixen un control per part de les administracions amb competències sobre aquests tipus d’activitats —Generalitat i Ajuntaments—, que els arrendaments de temporada no precisen

Actualment la Generalitat està en procés de regular els habitatges d’ús turístic, prendrà com a paràmetre per a la seva consideració que es tracti d’arrendaments o cessions d’habitatges moblats que es facin de forma habitual per un període inferior a tres mesos.

Els habitatges d’ús turístic a la ciutat de Manresa resten subjectes als tràmits administratius de la comunicació prèvia amb declaració responsable de la persona sol·licitant, i a l’aportació de la documentació requerida.