Els cotxes elèctrics, d’una manera lenta però sostinguda, es van fent un lloc dins el parc mòbil de les nostres ciutats. Això genera dubtes respecte de com han de resoldre les comunitats de veïns el fet de facilitar el subministrament elèctric a les places d’aparcament del pàrquing comunitari.
Sens dubte, el desenvolupament del vehicle elèctric suposa una gran oportunitat per als reptes energètics de la nostra societat, ja que redueix les emissions de CO2, afavoreix la penetració d’energies renovables en la generació d’electricitat, millora l’eficiència energètica del sistema elèctric i redueix la importació de combustibles.
En aquest context, és evident el dret individual que assisteix tot copropietari de tenir accés al subministrament elèctric per la recàrrega de les bateries del cotxe, i en aquest sentit ho regula el Codi civil català:
”…/… En cas d’instal•lació d’un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l’administració el projecte tècnic amb 30 dies d’antelació a l’inici d’obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal•lació. Dins aquest termini la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la instal•lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal•lació que havia projectat inicialment …/…”.
Les comunitats es troben davant la disjuntiva de dissenyar una instal•lació comunitària o simplement permetre les instal•lacions individuals dels veïns que ho sol•licitin. Fer noves instal•lacions comunitàries, sigui quina sigui la solució tècnica escollida, té un cost considerable i ara per ara troba dificultats, perquè són pocs els veïns que preveuen fer-ne ús en un curt termini de temps. Aquest fet dificulta assolir la majoria necessària per a tirar endavant la instal•lació. Val a dir que el Codi civil català determina que aquest acord tan sols requereix el vot favorable de la majoria dels propietaris presents o representats que alhora representin la majoria de quotes.
Contràriament, si les comunitats s’inhibeixen del tot i permeten que cadascun dels veïns faci la instal•lació que consideri oportuna, ens podem trobar al cap d’alguns anys que hi hagi un caos de cables i d’instal•lacions que passin per les parets del pàrquing i no s’ajustin a la normativa.
En tot cas, és recomanable que les comunitats facin un plantejament de futur i, assessorades per tècnics competents, determinin com han de ser i per on han de passar les instal•lacions elèctriques de recàrrega de vehicles. En determinats supòsits, si la comunitat no considera oportú d’assumir una instal•lació comunitària, pot ser d’utilitat que facin les preinstal•lacions per on hagin de passar aquestes instal•lacions, de manera que els interessats a disposar d’aquest servei, sigui quin sigui el moment que el necessitin, tinguin definit el sistema i el trajecte al qual s’haurà d’ajustar la instal•lació.
És aconsellable que les comunitats prenguin els acords precisos per preservar la seguretat i l’ordre de les seves instal•lacions, i que aquestes responguin a la normativa que les regula.