Dedicar un pis a lloguer per a ús turístic pot suposar uns ingressos extra respecte d’un lloguer convencional, però exigeix més tràmits i una certa dedicació.
Barcelona i poblacions costaneres principalment, però també cada cop més ciutats, disposen d’un parc d’allotjaments turístics extens i legal, però existeix també, encara, una oferta il·legal d’aquests serveis que genera força controvèrsia per les afectacions que produeixen en les comunitats de veïns on es troben i per la seva incidència en el mercat immobiliari, on redueixen l’oferta del lloguer que entenem per normal.
Aquesta oferta il·legal d’allotjaments turístics resulta perjudicial pels inquilins, que no tenen drets de reclamació respecte de qualsevol incident i els priva de serveis de compliment obligat, i pel veïnat i la ciutat en general, ja que genera especulació, economia submergida, i la seva activitat no reverteix en positiu en el marc de les comunitats de veïns que els acullen.
Malgrat el creixement experimentat en els darrers anys, el nombre d’aquests pisos encara no és excessiu per a una ciutat de 75.000 habitants com la capital del Bages, de manera que no té una incidència especial en el mercat del lloguer.
Un habitatge d’ús turístic és aquell habitatge que directament o indirecta, és cedit pel seu propietari a tercers, a canvi d’un contraprestació econòmica, per períodes de temps iguals o inferiors a 31 dies.
El primer i ineludible requisit legal que cal complir per dedicar un pis a ús turístic és que l’habitatge s’ha de cedir sencer (no es pot cedir per estances), i ha de complir les condicions següents:
- Disposar de cèdula d’habitabilitat i satisfer en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges en general.
- No pot ser ocupat amb més places que les indicades a la cèdula d’habitabilitat.
- Ha d’estar suficientment moblat i dotat dels aparells i estris necessaris per a la seva ocupació immediata, i en perfecte estat d’higiene.
Per altra banda, el propietari d’un habitatge d’ús turístic té les obligacions següents:
Ha de facilitar als usuaris i veïns un telèfon d’atenció immediata de consultes i incidències; garantir un servei d’assistència i manteniment de l’habitatge; informar a la Direcció General de la Policia sobre l’estada de les persones que s’hi allotgen i recaptar l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET).
Per legalitzar un habitatge d’ús turístic i abans d’iniciar l’activitat, cal presentar, davant l’Ajuntament del municipi on estigui ubicat l’habitatge, una comunicació prèvia d’inici d’activitat degudament formalitzada pel propietari, o per la persona física o jurídica gestora, en el seu cas.
L’Ajuntament ha de donar trasllat de la comunicació d’inici d’activitat al Registre de Turisme de Catalunya (RTC) de la Generalitat, que procedirà a la seva inscripció. Des d’aquest moment, l’habitatge disposarà d’un número d’inscripció que indica que l’exercici de l’activitat s’està desenvolupant de forma legal. Aquest número ha de constar en tota mena de publicitat on s’anunciï l’habitatge, com a garantia de la seva legalitat.
La destinació d’un habitatge a l’ús turístic no és possible si està prohibida per l’ordenació d’usos del sector del municipi on es trobi o bé pels estatuts de la comunitat, degudament inscrits en el Registre de la Propietat, en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal.
Si no es regularitza l’ús turístic de l’habitatge pel procediment esmentat, l’exercici de l’activitat té la consideració d’il·legal, per la qual cosa el propietari pot ser sancionat.
El propietari i la persona gestora de l’habitatge, són responsables solidaris de les infraccions i incompliments de les obligacions establertes a la normativa sectorial turística i a la d’habitatge.
Finalment, esmentar que davant la sospita d’un possible habitatge d’ús turístic il·legal a la finca es pot formalitzar la denúncia corresponent una vegada s’hagi comprovat, prèviament, que l’habitatge no consta inscrit en el Registre de Turisme de Catalunya i no compta amb l’habilitació municipal corresponent. La denúncia s’ha d’adreçar a la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.