EL CONSTITUCIONAL TOMBA LA LLEI CATALANA QUE LIMITA ELS LLOGUERS PER ENVAIR COMPETÈNCIES ESTATALS

El Tribunal Constitucional (TC) va publicar el passat dijous 10 de març, una nota informativa per la qual dóna a conèixer que ha dictat sentència —per unanimitat— declarant inconstitucional els preceptes de la Llei 11/2020 de Catalunya, que limitava els preus dels contractes d’arrendament d’habitatge, en considerar que s’envaeixen les competències de l’Estat en matèria de bases contractuals de dret civil. La sentència respon a un recurs presentat pel Partit Popular.

La sentència, que encara no ha estat publicada, suposa una anul·lació global de l’esmentada llei 11/2020. El document explica que aquests preceptes suposen una invasió de la Generalitat en les competències de l’Estat en matèria civil per regular les bases contractuals, ja que l’article 149 de la Constitució Espanyola li atribueix la capacitat per establir els criteris d’ordenació del sector de la contractació privada en aquells territoris autonòmics que comptin amb legislació pròpia.

Aquesta reserva estatal en matèria de dret de contractes “es troba en la necessitat de garantir un comú denominador en els principis que han de regir les obligacions contractuals, cosa que s’aconsegueix quan les categories generals són les mateixes a tot el territori nacional”, afirma el TC.

LA VIGÈNCIA  DE LA LLEI HA DURAT UN ANY I MIG

L’anul·lació dels articles claus de la Llei de contenció de rendes arriba un any i mig després de ser aprovada pel Parlament en setembre de 2020 i suposa una sacsejada per al mercat de lloguer en els seixanta municipis més poblats on fa divuit mesos es van frenar els preus.

Recordem que aquesta Llei va ser aprovada de forma inopinada en lectura única i que abans de la seva aprovació el Consell de Garanties Estatutàries ja va advertir, en un informe no vinculant, que envaïa competències estatals.

La Cambra sempre s’ha manifestat en desacord amb aquesta Llei i el seu desplegament, tot advertint de la seva inconstitucionalitat, el que no vol dir que no siguem conscients de la problemàtica que existeix sobre les dificultats de pagar les rendes en un context de dificultats com l’actual. Però que els problemes existents es dirigeixin a fixar preus per decret, com ha fet aquesta Llei, en lloc de fer servir la política fiscal (ajuts i incentius), encara que surti de franc, és un error: suposa una deixadesa de responsabilitats de l’Administració, traslladant els seus deures a tercers, essent els grans perjudicats els petits propietaris (molts d’ells pensionistes) que han de suportar sempre la inacció de les Administracions en la seva obligada comesa de promoure habitatge públic. 

L’increment de l’oferta d’habitatge és la mesura més efectiva per combatre l’augment dels preus, ja sigui mitjançant incentius al sector privat o amb la provisió pública de lloguers residencial. També seria pertinent no posar més en qüestió la seguretat jurídica i l’eficiència del sistema judicial si es vol garantir un bon funcionament del mercat de l’habitatge. No es pot seguir legislant en el nostre país sabent que una norma serà declarada, amb tota la raó, inconstitucional. 

LA SENTÈNCIA NO TINDRÀ EFECTES RETROACTIUS

D’altra banda, els magistrats limiten els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat. D’aquesta manera, no afectarà les situacions jurídiques ja consolidades, sobre la base del principi de seguretat jurídica i al legítim fi de procurar l’estabilitat als contractes preexistents.

És per això que els efectes de la sentència seran efectius a futur i no retroactius, per la qual cosa els contractes de lloguer anteriors a aquesta resolució mantindran les condicions.

La Sentència serà efectiva quan es publiqui en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Una vegada hi tinguem accés, podrem abordar què passarà amb els contractes on propietaris i llogaters van firmar l’anomenada “clàusula berlinesa” , que estipulava que en cas d’inconstitucionalitat de la Llei, es meritava el lloguer que lliurement havien fixat les parts en el propi contracte d’arrendament, més enllà de les limitacions de la llei ara anul·lada.