Davant el marc normatiu vigent en aquesta matèria i amb la finalitat d’ajudar a interpretar la legislació aplicable i les seves implicacions pràctiques, convé tenir en compte les qüestions que seguidament exposem:
1. Article 149 del Decret 209/2023 del Codi d’Accessibilitat de Catalunya
Aquest article regula la possibilitat de limitar l’ús dels ascensors en determinades circumstàncies:
• 149.1: En cas que un ascensor s’instal·li gràcies al cost assumit per una part de la comunitat, els propietaris que hagin sufragat la seva instal·lació poden establir un sistema de control d’accés (clau, codi o similar) que restringeixi l’ús de l’ascensor a aquells que no han contribuït econòmicament a la seva despesa.
• 149.2: Si un propietari que no ha participat en el finançament de la instal·lació vol utilitzar l’ascensor, té dret a sol·licitar-ne l’accés. Aquest dret, però, està condicionat al fet que aquest propietari satisfaci la part corresponent de la despesa d’execució, com si hagués participat inicialment en el cost.
• 149.3: En cas que la instal·lació de l’ascensor sigui necessària per complir amb els requisits d’accessibilitat segons l’article 17 de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre d’accessibilitat, la comunitat ha d’assumir els costos de la instal·lació. Això inclou compensar les persones que inicialment van assumir els costos de l’ascensor i garantir l’ús general i sense restriccions de l’equip.
2. Article 553-30 de la Llei 5/2006 del llibre V del Codi civil de Catalunya
Aquest article complementa l’anterior (articles 149 del Decret 209/2023 del Codi d’Accessibilitat de Catalunya) i regula la vinculació dels acords adoptats per la junta de propietaris:
• 553-30.1: Els acords adoptats per la junta són obligatoris i vinculants per a tots els propietaris, fins i tot per als propietaris que han votat en contra, s’han abstingut o no han assistit a la reunió on es va decidir l’acord (dissidents).
L’article 553-30.1 l’hem de posar en relació amb l’article 553-25 de la pròpia Llei 5/2006 del llibre V del Codi civil de Catalunya, i més en concret amb els seus apartats 2b) i 5:
- Art 553-25.2b)
- Art 553-25.5
2. S’adopten per majoria simple dels propietaris que han participat en cada votació, que ha de representar, alhora, la majoria simple del total de llurs quotes de participació, els acords que fan referència a:
b) Les innovacions exigibles per a l’habitabilitat, l’accessibilitat o la seguretat de l’immoble, segons llur naturalesa i característiques, encara que l’acord comporti la modificació del títol de constitució i dels estatuts o afectin l’estructura o la configuració exterior.
5. Els propietaris o els titulars d’un dret possessori sobre l’element privatiu, en el cas que ells mateixos o les persones amb qui hi conviuen o treballen pateixin alguna discapacitat o siguin majors de setanta anys, si no aconsegueixen que s’adoptin els acords a què fan referència les lletres a i b de l’apartat 2, poden demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques o a fer les innovacions exigibles, sempre que siguin raonables i proporcionades, per a assolir l’accessibilitat i la transitabilitat de l’immoble en atenció a la discapacitat que les motiva.
• 553-30.2: Els propietaris dissidents no estan obligats a assumir les despeses de noves instal·lacions o serveis comuns si aquestes no són exigibles per llei i si el cost total supera la quarta part del pressupost anual de la comunitat, descomptades les subvencions i ajuts públics. Ara bé, si aquests propietaris volen utilitzar la instal·lació o servei, hauran de pagar l’import complet de les despeses d’execució i manteniment, actualitzats segons l’índex de preus al consum.
• 553-30.3: Les despeses originades per la supressió de barreres arquitectòniques o la instal·lació d’ascensors i les que calguin per garantir l’accessibilitat i l’habitabilitat de l’edifici són a càrrec de tots els propietaris si deriven d’un acord de la junta. Si deriven d’una decisió judicial conforme a l’article 553-25.5, l’autoritat judicial és qui en fixa l’import en funció de les despeses ordinàries comunes de la comunitat.
3. Conclusions
De l’anàlisi dels articles esmentats se’n deriven les següents conclusions:
• Restriccions d’ús per no contribuir a la instal·lació:
Segons l’article 149 del Codi d’Accessibilitat, els propietaris que no han contribuït econòmicament a la instal·lació d’un ascensor poden veure restringit el seu accés mitjançant un sistema de control, excepte si decideixen pagar la seva part proporcional.
• Vinculació dels acords de la junta:
Els acords sobre instal·lacions no exigibles per llei, no obliguen els dissidents a pagar les despeses si aquestes superen cert llindar econòmic, llevat del supòsit previst al següent punt. Però aquests dissidents tampoc tindran dret d’ús si no assumeixen el cost total corresponent.
• Obligatorietat en casos d’accessibilitat:
Quan la instal·lació de l’ascensor i en general totes aquelles despeses originades per la supressió de barreres arquitectòniques es necessita per complir la normativa d’accessibilitat, tota la comunitat ha d’assumir els costos, i les restriccions d’ús NO són aplicables.
• Equilibri entre drets i deures:
La normativa busca un equilibri entre el dret de participació econòmica en la instal·lació de serveis comuns i el deure d’assumir els costos corresponents per gaudir-ne.
Aquestes interpretacions són d’aplicació actual i vinculants per a tota la comunitat, amb l’objectiu de garantir una convivència harmònica i el compliment de la normativa vigent.