El sotsarrendament d’un habitatge es produeix quan un arrendatari decideix llogar una part o la totalitat d’un habitatge a una altra persona, coneguda com a sotsarrendatari (col·loquialment, “el rellogat”). Tot i això, en aquests casos, és el primer arrendatari qui continua mantenint vigent el contracte de lloguer amb el propietari. Això significa que es mantenen les obligacions i la duració del primer contacte, així com l’import de la renda mensual.
Aquesta és una pràctica que es dona a vegades, especialment, quan el llogater necessita compartir despeses i decideix sotsarrendar una habitació. Si, tanmateix, se sotsarrenda l’habitatge sencer, cal tenir en compte que hi ha la possibilitat de canviar o no la titularitat del lloguer, però aquest canvi dependrà de les condicions del contracte original amb el propietari. En ambdós casos es recomana afegir un annex al lloguer original, on el propietari doni el seu consentiment exprés al sotsarrendament, i on hi figuri tant la informació del sotsarrendatari com les seves responsabilitats com a nou inquilí de l’habitatge; i, així mateix, caldrà signar un contracte de sotsarrendament amb el sotsarrendatari, ja que no es converteix en l’arrendatari principal, sinó que ocupa l’habitatge sota l’autorització del propietari.
Llavors, quan és legal el sotsarrendament?
Sempre és legal si l’arrendador té constància d’aquest sotsarrendament i si aquest ha deixat per escrit el seu consentiment previ. La LAU (Llei d’Arrendaments Urbans) així ho estableix.
Cal recordar que l’article 8.2 de la LAU especifica que fa falta el consentiment de l’arrendador per sotsarrendar de manera parcial l’habitatge i que el preu del sotsarrendament no pot incrementar la renda mensual fixada al contracte original.
A més, el contracte de lloguer continua vigent fins que finalitza el contracte original.
Què ocorre si un llogater sotsarrenda un habitatge i no té el consentiment del propietari?
En aquest cas és il·legal i el propietari té dret de rescindir el contracte de lloguer i a instar -si cal- el desnonament judicial de l’arrendatari i del sotsarrendatari. A més, poden sorgir altres conseqüències legals, com el pagament de multes, la responsabilitat per danys (en cas que existeixin), la pèrdua del dipòsit o la fiança que s’hagi pagat com a garantia, entre altres.