L’ACTUAL POLÍTICA D’HABITATGE PROVOCA QUE ELS PETITS PROPIETARIS NO POSIN ELS HABITATGES A LLOGUER

S’intensifica l’escassetat d’habitatge aportat pels petits propietaris, que representen un 90% del parc d’habitatges de lloguer.

Les dades confirmen que l’oferta d’habitatge de lloguer no para de disminuir i, com a conseqüència, augmenta la dificultat d’accés a l’habitatge. L’escassa oferta i la gran demanda provoca que la situació es converteixi en una subhasta en la qual els més perjudicats són les economies més febles. Aquestes tampoc troben solucions en habitatge social, ja que des de fa dècades no se’n construeix, ni de públic ni de privat.

L’accés a l’habitatge de lloguer s’ha convertit en un dels majors problemes socials per l’escassa oferta, que alhora empeny els preus a l’alça.

Des de fa temps, les administracions han optat per crear un enfrontament amb els arrendadors, siguin petits o grans, amb una inacabable bateria de disposicions legals que resulten perjudicials per als interessos dels propietaris i traslladen als propietaris privats la labor social que correspon a l’administració.

El resultat és clar: el problema de l’accés a l’habitatge, lluny d’arreglar-se, empitjora perquè els arrendadors, la majoria petits propietaris, acaben optant en molts casos per vendre els seus immobles.

Les aportacions dels petits propietaris representen més del 90% del parc d’habitatges de lloguer.

En aquest sentit, són molts els factors que desincentiven als arrendadors a seguir amb la seva activitat. Entre aquests, hi ha la perpetuació de les situacions d’ocupació amb llargues tramitacions judicials i el cost que representa. També té una afectació la regulació de preus amb una metodologia que crea situacions discriminatòries, amb una deficient tècnica legislativa que porta a crear situacions d’inseguretat jurídica o la declaració de zones de mercat tensionat pel 87% del parc immobiliari, amb aplicació de les mateixes mesures de contenció de rendes tant a petites poblacions com a les grans ciutats on el preu del lloguer es triplica. La reducció en les bonificacions en l’IRPF i la pretesa eliminació dels arrendaments de temporada, amb un règim sancionador que contempla sancions que poden arribar als 900.000 euros, són altres dels motius que desincentiven als arrendadors.

Per la seva banda, els petits propietaris-arrendadors, titulars de cinc habitatges, incloent-hi el seu domicili habitual i una possible segona residència, són tractats amb les mateixes limitacions que s’apliquen a tenidors d’incomptables finques. Fet que els suposa una major restricció de preus i una fiscalitat especialment dura, duplicant els percentatges de l’ITP per a futures adquisicions, entre altres mesures.

Un altre factor que incideix negativament sobre els preus dels lloguers és l’excés de fiscalitat que el sector immobiliari pateix a l’estat espanyol, agreujat encara més a Catalunya. Un recent estudi del Instituto de Estudios Económicos xifra en el 30,3% la fiscalitat sobre la rendibilitat d’un habitatge en propietat que passa a ser del 44% pels immobles destinats a lloguer, prenent en consideració la diversitat d’impostos que l’afecten tals com l’ICIO, l’ITP, l’IVA, la Plusvàlua Municipal i l’IRPF. Aquest estudi, que comprèn tots els països de l’OCDE, situa la càrrega impositiva a l’estat espanyol en un 30,3%. És la segona més elevada a escala mundial només per sota del Canadà amb un 38,9% i a una gran diferència de la mitjana europea que se situa en el 6,5% o la mitjana de l’OCDE que és del 9,7%.

Per pal·liar el problema de l’habitatge calen les aportacions de tots els agents:

Les administracions amb la creació d’habitatge social, les entitats sense ànim de lucre que durant molts anys han creat habitatge social i el sector privat que, incentivat, pot aportar nombrosos habitatges nous al mercat de lloguer, i també les aportacions dels petits propietaris que ja hem comentat que representen més del 90% del parc d’habitatges de lloguer.

És urgent un canvi en la política d’habitatge.

S’ha de deixar de mirar als propietaris, i principalment als petits propietaris com un enemic, com els culpables de l’actual precarietat del mercat de l’habitatge. Els propietaris s’han convertit en els destinataris d’una multiplicitat de regulacions, limitacions i sancions, tot immers en un escenari d’inseguretat jurídica. Cal impulsar iniciatives incentivadores per aconseguir que tots els propietaris, des dels més petits fins a les empreses amb major potencial, aportin el major nombre d’habitatges possible al mercat de lloguer i d’una manera sostinguda en el temps per assolir els objectius d’incrementar l’oferta.

Disminuint l’escassetat d’immobles de lloguer es normalitzaran els preus dels arrendaments.