EL CONSELL GENERAL DE CAMBRES, EL "LOBBY" DELS PROPIETARIS

26.09.2016

El Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya ha demanat la inscripció en el Registre de grups d’Interès de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic.

Aquesta decisió ha estat propiciada per la voluntat de transparència del Consell General, ja que –com és notori i, a més, forma part dels objectius fixats en la normativa vigent– una de les seves finalitats principals és, a través de les Cambres, defensar els propietaris i el sector de la propietat urbana i exercir la seva influència sobre les normes i polítiques que els afecten.

D’aquesta manera, quan es legisla sobre els impostos i altres tributs; quan s’elaboren normes urbanístiques; quan es porten a terme revisions cadastrals, normes sobre activitats o altres qüestions que afecten la propietat i els propietaris, el Consell General té la voluntat de defensar, representar i influir en el marc que disposi la llei en cada cas, tal com ho ha fet fins ara.

El Consell General, òrgan coordinador de les Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya com a entitats associatives, és així un grup d’interès en els termes que recull la Llei de transparència, atesa la seva voluntat de representació i defensa dels interessos dels propietaris i propietàries de finques urbanes, i de participació en la proposta de normes i polítiques en matèria de propietat urbana.

Hi ha, certament, opinions contràries al reconeixement dels grups d’interès, altrament anomenats lobbys, grups de pressió, etc. El fet que la Llei de transparència i la inscripció d’aquests grups en registres públics, permet als ciutadans saber qui i com vol influir en l’elaboració de normes o l’aplicació de polítiques públiques en cada sector.

Totes les entitats, associacions i organitzacions, i també persones físiques, des d’un punt de vista legal, són grups d’interès, tant si es tracta de persones físiques o jurídiques o d’organitzacions sense personalitat jurídica que duen a terme activitats susceptibles d’influir directament o indirecta en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, l’elaboració de propostes normatives o la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general.

La inscripció en el Registre té els avantatges següents:

  1. Per als servidors públics, més confiança i tranquil·litat. Si el grup d’interès està inscrit al Registre, el servidor públic sap que establir-hi relacions o contactes és perfectament legítim i adequat i que la interrelació es desenvoluparà en un marc de transparència i integritat.
  2. Per al grup d’interès, li proporciona més facilitat de relació i participació i més prestigi a l’hora de relacionar-se amb l’administració i amb els organismes i entitats que integren el seu sector públic, i d’accedir a la informació d’activitats i iniciatives. La subjecció a la normativa reguladora dels grups d’interès també els presenta davant l’administració i el conjunt de la societat com a organitzacions ètiques i responsables que, amb el seu exemple, contribueixen a la qualitat democràtica del país.
  3. Per als ciutadans, més transparència, control i confiança en les institucions. L’existència del registre i la informació que difon, permeten a la ciutadania conèixer les relacions que s’estableixen entre les institucions públiques i els grups d’interès, saber quan es produeixen, a través de quins canals, amb quins efectes o resultats i d’acord amb quines regles de conducta. La falta de regulació i la inexistència d’un registre de grups d’interès faciliten l’opacitat i és una possible font de conflictes entre els interessos públics i els privats.

D’altra banda, posar en coneixement dels propietaris que actualment, el Consell assisteix a les reunions de la comissió de treball sobre la futura Llei d’arrendaments urbans de Catalunya promoguda per la Generalitat, que es van encetar el 13 de setembre i que està previst que concloguin el gener del 2017. Durant les sessions s’abordaran qüestions com els drets dels propietaris i els llogaters, la durada dels contractes, els règims d’obres, reparacions i despeses, la mediació i l’arbitratge, la gestió de la morositat o els increments de la renda, entre altres.