L’impost s’haurà de dissenyar de nou perquè no es gravin supòsits en què no s’hagi produït un guany econòmic.
El Tribunal Constitucional (TC) va emetre el dia 16 de febrer del 2017, sentència per la qual considera que l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a plusvàlua municipal, és contrari al principi de capacitat econòmica previst a l’article 31.1 de la Constitució.
D’aquesta manera, el TC ha dictaminat que únicament s’ha de tributar quan en la transmissió de béns immobles existeixi un efectiu i real increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
Si bé la sentència fa referència a una norma foral, els articles esmenats també apareixen a la normativa estatal. En definitiva, tard o d’hora, el Govern central haurà d’abordar una reforma en profunditat d’aquest impost municipal per tal que no s’apliqui en operacions en les quals no s’hagi produït un guany econòmic.
La resolució determina que “en ningún caso podrá el legislador establecer un tributo tomando en consideración actos o hechos que no sean exponentes de una riqueza real o potencial”. És a dir, per al TC no és legal imposar un impost quan no s’ha produït un guany econòmic.
El TC considera inconstitucionals els impostos que afectin a “aquellos supuestos en los que la capacidad económica gravada por el tributo sea, no ya potencial, sino inexistente, virtual o ficticia”. Correspon per tant al legislador, a partir de la publicació de la sentència, dur a terme les modificacions o adaptacions del règim legal de l’impost que permetin no sotmetre a tributació les situacions d’inexistència d’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
Com diem, el Tribunal considera que l’indicat impost és contrari al principi de capacitat econòmica, previst a la Constitució.
La norma qüestionada estableix un impost sobre un increment de valor, impost que es merita en el moment en què es produeix la transmissió del bé i que es calcula de forma objectiva a partir del seu valor cadastral i dels anys (entre un mínim d’un i un màxim de vint) durant els quals el propietari ha estat titular de la finca. O sigui, es calcula de manera que no es té en compte si l’immoble ha guanyat o no valor. Es genera així una ficció d’increment econòmic que, a més, impedeix al particular tota prova en contra.
La sentència recorda que el principi de capacitat econòmica no només es predica del sistema tributari en el seu conjunt, sinó que ha d’estar present en cada impost. Afirma el TC: “No caben en nuestro sistema tributos que no recaigan sobre alguna fuente de capacidad económica”.
Les Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya ens congratulem del fet que finalment la tesi que hem defensat des de fa anys hagi triomfat.
Aquesta sentència del TC aplana el camí de la reclamació a milers de contribuents afectats que s’hagin vist obligats al pagament de l’impost, quan en realitat han venut el seu habitatge amb pèrdues, per sota del valor d’adquisició, a causa de l’explosió de la bombolla immobiliària a l’estat espanyol.