El Reial decret llei aprovat pel govern central és un fre a la reclamació més que una protecció als afectats.
Com a conseqüència de la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el 21 de desembre del 2016, ha sortit publicat al BOE del dia 21 de gener del 2017, el Reial decret llei 1/2017, que estableix algunes directrius relatives a la reclamació dels imports indegudament pagats en préstecs hipotecaris amb clàusula sòl.
En destaquem els següents trets:
- L’afectat ha d’iniciar el procediment presentant la reclamació.
El banc te l’obligació de constituir un departament per atendre les reclamacions, i un departament específic per resoldre-les. Del procediment de reclamació n’han de poder tenir coneixement tots els consumidors, així com també han de poder tenir coneixement dels departaments que hagin de resoldre el cas i la seva adreça.
- El banc té 3 mesos per respondre a la reclamació:
- Si el banc refusa la reclamació,aquest procediment finalitza i l’afectat pot acudir a la via judicial. També s’entén refusada la reclamació si el banc no dona resposta en 3 mesos o si no posa a disposició de l’afectat l’import a retornar en aquest mateix termini.
- Si el banc accepta la reclamació, comunicarà a l’afectat l’import que considera que ha de retornar.
- Si l’afectat accepta l’import ofert pel banc, es convindrà la devolució de l’import en efectiu. Ambdues parts poden convenir altres modalitats de reintegrament d’aquest import, com pot ser la reducció del capital a amortitzar del préstec.
- Si l’afectat no accepta l’import ofert pel banc, pot iniciar una reclamació judicial.
En el supòsit que l’afectat optés per la reclamació judicial, encara que guanyés el plet només recuperaria les costes processals (advocat i procurador) si obtingués una sentència favorable per un import superior al de l’oferta que li ha plantejat el banc.
Finalment la normativa aprovada regula els diferents supòsits de regularització amb Hisenda dels imports deduïts pels afectats, en les respectives declaracions anuals de IRPF que ara es recuperen del banc.
En conclusió, com es pot comprovar, aquesta regulació tan sols articula un procediment de reclamació. El govern espanyol podia haver anat més enllà i es limita a donar unes normes, l’efectivitat de les quals dependrà de la voluntat dels bancs. El decret llei fa una protecció excessiva a la banca per evitar-li el pagament de costes processals en determinats casos. El banc és qui determina, segons el seu criteri, quines són les hipoteques afectades per la nul·litat de la clàusula sòl; el banc és qui determina quin és l’import a retornar i fins hi tot s’obre la porta a d’altres oferiments diferents al reintegrament en efectiu. Només quan l’afectat discrepa en qualsevol d’aquest paràmetres pot iniciar una reclamació judicial.
Des de la Cambra s’aconsella no signar cap oferta que pugui fer el banc sense haver-la contrastat. Totes aquelles persones que tinguin una hipoteca amb clàusula sòl és convenient que s’assessorin amb professionals del dret per a conèixer si el seu cas compleix amb els requisits necessaris, i en aquest cas iniciar la pertinent reclamació.
El Servei Jurídic de la Cambra el pot ajudar a analitzar la seva hipoteca i a formular la reclamació i fer-ne el seguiment pertinent fins a obtenir la resolució més favorable als seus interessos.