Des de l’1 de juliol és obligatori que tot anunciant d’un pis de lloguer de curta estada (de vacances, temporal o d’habitacions) tingui un identificador que faciliten els registradors de la propietat perquè les autoritats puguin portar un control i una supervisió sobre aquest tipus d’arrendaments.
No hi ha un termini màxim per sol·licitar aquest codi, però mentre no se’n disposi, l’habitatge no es pot comercialitzar a plataformes digitals, com ara Airbnb o Booking, on hi hagi una transacció econòmica. Per tal de facilitar el procés de registre i la identificació dels habitatges esmentats, el Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana ha habilitat el Registre Únic d’Arrendaments.
D’aquesta manera, el Número de Registre Únic és el codi d’identificació oficial i obligatori que s’atorga a cada propietat mitjançant el Registre Únic de Lloguer Turístic i de Temporada que han de tenir les propietats que es lloguin de manera temporal o de vacances, i permet a les autoritats portar un control i supervisió sobre aquest tipus de lloguers.
El Registre Únic serveix així, per regular i controlar el mercat de lloguers temporals, assegurant que compleixin les normatives de seguretat, sanitat i fiscalitat, i també per protegir els drets d’inquilins i propietaris.
Si un mateix habitatge és turístic i de temporada es necessita un codi per a cada tipus de lloguer, turístic, de temporada o d’habitacions.
L’objectiu és regular l’oferiment de serveis i la comercialització a través de plataformes “on line” per a habitatges o habitacions, així com per a allotjaments en vaixells, embarcacions o artefactes navals, l’ús dels quals no sigui el d’habitatge habitual, sinó de lloguer de curta estada.
Un cop obtingut el número, aquest té un període de durada indefinit. El cost és de 27 euros i es paga una sola vegada, que és el cost del registre.
Si us deneguen el registre, no podreu comercialitzar legalment el lloguer de l’habitatge “on line” i podeu enfrontar-vos a sancions, per això és important aclarir les discrepàncies o corregir allò que ha portat a la denegació.
Finalment, afegir que els allotjaments que normalment estan exempts d’aquesta regulació són aquells que estan classificats com a segones residències i que no es destinen a lloguer de curta durada. També n’estan exempts els hotels, aparthotels, motels, albergs, càmpings, cases rurals, lloguers d’habitatge habitual i els allotjaments que es promocionin “offline”, per tan fora de les plataformes digitals. A més, els allotjaments rurals regulats i correctament inscrits en els seus registres autonòmics respectius no es consideren habitatges de vacances ni arrendaments ocasionals, per la qual cosa no estan afectats per l’obligació d’inscriure’s en el nou procediment estatal.