El Ple de la Sala civil del Tribunal Suprem ha analitzat en una recent sentència dictada el 17 de setembre del 2019, els criteris de nul·litat de les clàusules de durada, inserides en el condicionat general de determinats contractes de manteniment d’ascensors.
En aquest cas, es tractava d’un contracte dels qualificats com ‘a tot risc’, amb una durada de cinc anys, que es prorrogaven tàcitament per períodes iguals, excepte denúncia d’alguna de les parts amb noranta dies d’antelació. Per al cas que alguna de les parts desistís del contracte, s’establia una penalització del 50% de les quotes pendents fins a la data establerta per a la seva finalització.
Uns condicionants que l’alt tribunal ha vist clarament com a excessius. Després de batallar davant la justícia, els drets dels propietaris han prevalgut enfront dels de l’empresa de manteniment de l’ascensor.
La sentència veu raonable que la companyia exigeixi un temps mínim que li permeti organitzar i fer-se càrrec de la infraestructura de l’equip. Tanmateix, això no pot suposar una vinculació excessiva “que impedeixi als propietaris aprofitar-se de millors prestacions que puguin oferir altres empresaris“.
Entén el tribunal que el risc que suposa per a l’empresa la baixa dels clients ha de quedar fixat en “els seus justos termes“, mitjançant uns terminis raonables. El TS també ha valorat un altre punt clau: l’empresa no ha pogut aportar causes excepcionals de pes que justifiquessin que l’ascensor havia de mantenir-se per un llarg període de temps.
En definitiva, el Tribunal Suprem considera que un termini de durada del contracte tan extens i amb aquestes conseqüències associades, és contrari a la normativa sobre clàusules abusives i ha dictat que la clàusula en qüestió és abusiva i, en conseqüència, ha procedit a la seva anul·lació.
Llevat de circumstàncies excepcionals, segons l’alt tribunal, els treballs de control i seguiment d’un ascensor no han de superar un període de temps de tres anys.