ELS AJUNTAMENTS PODRAN INICIAR ELS TRÀMITS PER DESNONAR OCUPES CONFLICTIUS DE PISOS DE GRANS TENIDORS

El Parlament de Catalunya ha aprovat el passat 8 de febrer una norma que modifica la Llei catalana de dret a l’habitatge i el Codi Civil català i que propícia que els ajuntaments catalans puguin instar el procés per desnonar ocupes conflictius de pisos de grans tenidors. Aquesta nova Llei ha estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat del passat divendres 17 de febrer, i ha entrat en vigor l’endemà.

Sols estan facultats els ajuntaments per exercir l’acció judicial de desnonament en els casos d’ocupacions conflictives. Es consideren ocupacions conflictives les que alteren la convivència, l’ordre públic, que posen en perill la seguretat o la integritat de l’immoble o en què hi ha activitats delinqüencials.

Substitució de la passivitat del gran tenidor

Els tràmits es podran engegar sempre que els propietaris no ho facin. A partir de l’entrada en vigor d’aquesta nova normativa, la comunitat de propietaris podrà iniciar un procés administratiu perquè l’Ajuntament competent requereixi el propietari perquè exerceixi les accions judicials pertinents per al desallotjament de l’ocupant conflictiu, sota l’advertència que, en cas de no fer-ho en el termini d’un mes, l’Ajuntament quedarà facultat per formular la demanda de desnonament a càrrec del propietari, que haurà de fer front a les despeses judicials en què incorri l’Ajuntament actuant.

Al primer text que es va registrar al Parlament, la previsió era que tant les comunitats de veïns com els ajuntaments quedaven facultats per instar el desnonament dels ocupes conflictius, però finalment seran sols els ajuntaments els qui puguin efectuar aquest procés i les comunitats sols podran requerir als ajuntaments que iniciïn aquest procés de desnonament.

La demanda es presentarà pels Ajuntaments sempre per la via judicial, el que implica topar amb el coll d’ampolla que és el col·lapse dels jutjats, mancats de mitjans i recursos.

Per això, cal fer modificacions en la Llei d’Enjudiciament Criminal per tal que aquests processos de desnonament siguin ràpids i això es podria aconseguir amb un canvi normatiu en l’àmbit penal per equiparar-nos a països com Alemanya, França i Itàlia, que tenen un model que es pot implantar perfectament al nostre país.

Per altra banda, és previsible que en els ajuntaments de Catalunya on governen els partits que s’han oposat a aquesta Llei (CUP i En Comú Podem), no l’apliquin. Aquest és un dels motius per què es troba a faltar que finalment no s’hagi permès reconèixer legitimació directa a les comunitats de propietaris per instar els desnonaments, doncs hagués estat una mesura molt més eficaç per combatre aquesta problemàtica.

Expropiació de l’habitatge desnonat

Com hem dit, el gran tenidor haurà de fer front a les despeses judicials que hagi de satisfer l’Ajuntament per formular la demanda de desnonament. Ara bé, aquesta càrrega es pot compensar si el propietari cedeix l’habitatge per arrendament social durant set anys.

Es tracta d’una decisió unilateral de l’Administració, que, per tant, podrà decidir privar al gran tenidor durant set anys de l’habitatge per tal que es destini a lloguer social.

Aquesta iniciativa pot generar molta polèmica, ja que es tracta d’una expropiació encoberta, perquè en realitat es perd l’habitatge durant set anys sense una compensació adequada.

Risc per a famílies vulnerables?

Entitats i partits que han votat en contra de la Llei temen que s’usi contra famílies vulnerables i generi inseguretat jurídica, però, tanmateix, hem de recordar que el procés de desnonament que preveu aquesta Llei s’haurà de seguir davant un Jutjat i s’hauran d’aportar proves de la conflictivitat dels ocupes, que hauran de ser valorats pel jutjador, per la qual cosa existeixen totes les garanties per tal que el desallotjament sols s’ordeni en els casos en què s’apreciï aquesta conflictivitat.

A aquest respecte, podem esmentar el cas d’un habitatge ubicat en una Comunitat de propietaris que administra la Cambra, propietat d’una entitat d’àmbit nacional i en aquest sentit, gran tenidora, on hi ha una ocupació il·legal que ha fet necessària la intervenció de la policia local en diverses ocasions per la conflictivitat de les persones que ocupen l’habitatge il·legalment. Casos com aquest són els que ve a resoldre l’aprovació de la Llei, per poder actuar davant la utilització d’immobles en què els ocupes generen actuacions de perill per a l’edifici, hi ha activitats delictives o, com és el cas, provoquen alteracions de la convivència veïnal.