LA GENERALITAT PRETÉN QUE ELS PROPIETARIS DE CINC HABITATGES SIGUIN CONSIDERATS GRANS TENIDORS

La Generalitat desestima les al·legacions presentades contra la declaració de zones de mercat residencial tensionat i continua el procés per limitar les rendes. Pretén que els propietaris de cinc habitatges siguin considerats grans tenidors.

El 22 d’agost del 2023 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat per la qual es declara 140 municipis catalans com a zones de mercat residencial tensionat.

L’esmentada resolució te lloc després de que la Secretaria d’Habitatge hagi desestimat de forma genèrica les al·legacions presentades,  entre d’altres institucions i entitats, i a títol individual, per la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages, la resta de les Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya i el propi Consell General de Cambres de la Propietat Urbana de Catalunya.

Però la Generalitat no només desestima les al·legacions formulades en contra de la declaració de 140 municipis com a zones tensionades, sinó que amb una clara parcialitat, modifica alguns dels punts continguts a la memòria inicial de la declaració, estenent encara més l’aplicació del règim de contenció de rendes als propietaris.

En aquest sentit, cal destacar la modificació de la definició inicial de gran tenidor que ara passa a ser aquella persona física o jurídica propietari de cinc o més immobles urbans d’ús residencial (habitatges) o una superfície construïda de més de 1500 m2 d’ús residencial, excloent garatges i trasters. El motiu d’aquesta modificació, segons la Generalitat, és que un 7,7% de tots els habitatges de lloguer són de propietaris que tenen entre 6 i 10 habitatges, segons diferents estudis de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge. Deixa fora d’aquesta definició de gran tenidor als promotors de lloguer social.

Alhora, la Generalitat també desestima les peticions dirigides a la possibilitat d’articular un sistema de compensacions econòmiques per als propietaris que asseguraria el proveïment suficient d’habitatges en lloguer.

D’altra banda, aclareix possibles dubtes i vincula l’aplicació del sistema d’Índex de Preus de Referència (i no la renda de l’últim contracte vigent) als nous contractes d’arrendament quan l’últim contracte vigent en els cinc anys anteriors s’hagi subscrit abans de l’1 de gener de 1995 (és a dir, contractes de renda antiga), ho sigui amb finalitats socials, o quan la renda mensual anterior sigui un 25% inferior a la resultant d’aplicar l’Índex.

I ara què?

Amb la publicació en el DOGC de la Resolució TER/2940/2023, una vegada clos el tràmit d’informació publica i signada pel Govern la Memòria definitiva, caldrà la ratificació del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana aprovant una resolució que reculli aquesta declaració. Una vegada publicada en el BOE, el sistema de contenció de rendes de lloguer previst en la Llei Estatal d’Habitatge 12/2023, serà d’aplicació als 140 municipis de Catalunya declarats zones de mercat residencial tensionat durant un període de tres anys, que podrà ser prorrogat per anualitats.

Tanmateix, encara queda un altre punt important a resoldre per la Generalitat com és la confecció de l’Índex de Preus de Referència que requereix l’inici d’un procés específic per part de l’Estat en col·laboració amb les comunitats autònomes, per la qual cosa la contenció de rendes basada en l’Índex de Preu de Referència no serà encara d’aplicació fins que no culmini aquest procés i sigui aprovat per l’Estat Central un nou índex, no sent vàlid l’Índex confeccionat per la Generalitat i que s’aplica des de l’any 2017 a Catalunya.  

La Generalitat està accelerant els tràmits i pressionant al Govern Central perquè aquesta normativa pugui ser aprovada i entri en vigor tan aviat com sigui possible. Tot i això, els serveis jurídics de la Cambra estudiaran les accions legals que siguin menester contra les accions i parts del procediment administratiu que no s’ajusten a la legalitat vigent.