MANRESA I SANT FRUITÓS EN ALGUNS NUCLIS, DECLARADES ÀREES DE MERCAT D’HABITATGE TENS PER CINC ANYS

14.10.2021
El 20 de setembre de 2021 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, la resolució dictada per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, per la qual es declaren els municipis de Catalunya que passen aquest any a ser considerats com a àrees de mercat d’habitatge tens.

La Llei 11/2020, de 18 de setembre de 2020, de la Generalitat de Catalunya, de mesures urgents en matèria de contenció de rendes de lloguer, incloïa en el seu annex una relació de municipis als quals es declarava de manera transitòria àrees de mercat d’habitatge tens, i als quals els hi era d’aplicació, sobre la base d’aquesta declaració, l’índex de referència de preus de lloguer, impedint que les parts en un contracte poguessin pactar lliurement la renda. 

Aquesta declaració transitòria, segons establia la pròpia Llei 11/2020, tenia una durada d’UN ANY i deixava de tenir efecte si els òrgans competents, transcorregut aquest, no formalitzaven una nova declaració relativa al municipi en concret.

Del llistat inicial de municipis declarats com a àrees amb mercat d’habitatges a la nostra demarcació (Manresa i el Bages), ara s’inclou a la llista, a més a més de Manresa, que repeteix, el municipi de Sant Fruitós de Bages, en relació als nuclis de Sant Fruitós i Torroella de Baix, exclosos els nuclis de Pineda de Bages, de les Brucardes, i de la Rosaleda.

La declaració és per un període de 5 anys, tal com van sol·licitar els Ajuntaments i ha estat resolt favorablement per la Generalitat. La conseqüència immediata és que durant els propers 5 anys, la renda establerta pels nous contractes d’arrendament d’habitatge situats dins de les àrees descrites —Manresa i Sant Fruitós de Bages, en relació als nuclis de Sant Fruitós i Torroella de Baix— no podrà superar el preu de referència consignat per la Generalitat, i si es donés l’existència d’un contracte de lloguer formalitzat en els cinc anys anteriors a l’entrada en vigor de la llei, no podrà superar la renda de lloguer pactada en l’últim contracte si aquesta és inferior a la que resultaria de l’aplicació de l’índex esmentat. Aquesta restricció també és aplicable en casos d’annexos de novació dels contractes vigents que ampliïn la seva durada o en modifiquin la renda.

La Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages, com la resta de Cambres de Catalunya, representa principalment els petits propietaris-arrendadors. I és a les mans d’aquests petits propietaris que es concentra la major part del parc immobiliari privat de lloguer. I és a aquests petits arrendadors principalment que aquesta intervenció a la baixa en els preus de lloguer, juntament amb altres mesures adoptades pel Govern, com ara la suspensió dels desnonaments en determinats supòsits, els està provocant situacions reals de perjudici econòmic.

Com hem significat altres vegades, considerem que la Llei 11/2020 suposa una clara vulneració al dret a la propietat privada reconegut a la Constitució Espanyola i al principi d’autonomia de la voluntat i de la llibertat de pacte, que fins a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, sempre ha operat en l’àmbit dels arrendaments d’habitatge a l’empara de l’actual Llei d’arrendaments Urbans.

És cert que la Constitució recull el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, però no és menys cert que adjudica als poders públics la responsabilitat de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.

La Llei 11/2020, que recordem està recorreguda davant el constitucional, trasllada aquesta responsabilitat als propietaris-arrendadors, obligant-los a reduir o limitar les rendes de lloguer com a solució a un problema habitacional que simplement s’ha generat per la deixadesa i falta d’interès dels poders públics per desenvolupar una política pública d’habitatge. Haver fet els deures, hauria suposat una major dotació d’habitatge públic de lloguer o a preus assequibles que hauria evitat l’actual situació d’emergència habitacional.