Es pretén que el Registre de la Propietat sigui precís, no només en l’àmbit jurídic, sinó també en l’àmbit territorial.
Són moltes les persones físiques i les societats que són titulars d’un dret real objecte d’inscripció en el Cadastre Immobiliari i/o en el Registre de la Propietat.
El primer és un registre administratiu en el qual es descriuen tots els béns immobles amb les seves característiques físiques, jurídiques i econòmiques, entre les quals hi ha la seva localització, referència cadastral, superfície, ús, representació gràfica, valor cadastral i titular cadastral. La inscripció és obligatòria i gratuïta i, encara que va néixer amb una finalitat tributària, amb el temps i a causa de la gran quantitat d’informació continguda a les seves bases de dades, s’ha convertit en una font d’informació territorial per a les administracions públiques, els particulars i les empreses.
Per la seva banda, la principal funció del Registre de la Propietat és donar publicitat i seguretat jurídica immobiliària al tràfic d’immobles. Encara que la inscripció no és gratuïta ni obligatòria —excepte en casos d’obligatorietat com el de la constitució d’hipoteca—, sí que és recomanable per la seguretat jurídica que atorga.
Són dos registres amb finalitats diferents que treballen sobre un mateix objecte, els bens immobles, amb característiques físiques, econòmiques i jurídiques que no haurien de generar discrepàncies entre ambdós registres, situació que en la pràctica s’acaba produint. D’aquí la necessitat de una major cooperació entre aquests dos registres amb la intenció d’evitar problemes i perjudicis en operar transaccions immobiliàries.
Amb aquest objectiu s’ha publicat la Llei 13/2015, de 24 de juny, de reforma de la Llei hipotecària i del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, que ha entrat en vigor el passat dia 1 d’aquest mes de novembre de 2015. La Llei recorre a dos instruments relacionats amb l’avenç de les tecnologies de la informació: la georeferenciació i l’IDUFIR.
La georeferenciació és un aspecte fonamental en l’anàlisi de dades geoespacials, ja que és la base per a la correcta localització, a través de coordenades, dels límits d’una finca. Amb la nova Llei, sempre que s’inscrigui una finca o es duguin a terme operacions de parcel·lació, reparcel·lació, concentració parcel·lària, segregació, divisió, agrupació o agregació, expropiació forçosa o partició que determinin una reordenació dels terrenys, s’exigirà la seva delimitació geogràfica (georeferenciació). Així mateix, la porció de sòl ocupada per qualsevol edificació, instal·lació o plantació haurà d’estar delimitada geogràficament.
Això suposa que no serà suficient una mera descripció de límits o croquis que distingeixin els termes relatius de les finques, sinó que es requerirà indicar les coordenades d’ubicació de la finca i dels seus elements principals. Per poder inscriure en el Registre de la Propietat les coordenades de la finca, serà necessari tramitar un procediment registral amb les degudes garanties i amb possibilitat d’intervenció dels confrontants.
Pel que fa a l’altre element citat, per aconseguir la coordinació entre Registre i Cadastre, aquest últim incorporarà en la descripció cadastral de l’immoble coordinat el codi únic de finca registral (IDUFIR).
Aquest codi és únic per a cada finca inscrita en el Registre i permet identificar una finca concreta sense necessitat de disposar d’altres dades sobre la mateixa. És possible que hi hagi finques que encara no tinguin l’IDUFIR, pel fet de ser un sistema de recent creació, però, quan se sol·licitin notes simples d’aquestes, se’ls en assignarà un.
Aquestes garanties haurien de dotar el sistema de més seguretat jurídica, tractant d’evitar litigis derivats de discrepàncies entre Registre i Cadastre. No obstant això, també es poden traduir en un cost més elevat en les operacions registrals en haver de tramitar un procediment registral per inscriure les coordenades de les finques i necessitar la intervenció d’un equip tècnic especialitzat.