S’ha publicat al BOE del dia 18 de desembre de 2018, amb entrada en vigor el dia 19 de desembre del 2018, el “Real Decreto-ley 21/2018, de 14 de diciembre, de medidas urgentes en materia de vivienda y alquiler” que, entre altres disposicions, modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’Arrendaments Urbans (LAU).
Els aspectes més rellevants d’aquesta modificació de la LAU són els següents:
• Només afecta als contractes de lloguer d’habitatge.
• És vigent pels contractes signats el dia 19 de desembre de 2018 i en endavant.
• És una contrareforma als canvis de la Llei d’Arrendaments Urbans realitzats l’any 2013.
• Estableix un termini obligatori mínim de duració del contracte en funció de:
a ) Si l’arrendador/a és persona física: 5 anys.
b) Si l’arrendador/a és una persona jurídica (societat, etc.): 7 anys.
• Si les parts no es pronuncien per no renovar-lo, en ambdós casos hi ha una pròrroga de 3 anys, a partir del 5è ó 7è any, segons correspongui
• Es limita la fiança (incloent avals o dipòsits extres) a dues mensualitats de renda.
• Les despeses de formalització del contracte són:
a) Segons pactin les parts, si l’arrendador/a és persona física
b) A càrrec de l’arrendador/a, si aquest/a és persona jurídica (societat, etc.), llevat que els serveis els contracti l’arrendatari/a per iniciativa pròpia.
• S’atorga una major protecció als arrendataris en els processos de desnonament.
• Eximeix als arrendataris de que se’ls repercuteixi l’IBI, si l’arrendador/a és un ens públic
• En el cas d’habitatges desocupats, permet que l’Estat o les Comunitats Autònomes puguin establir recàrrecs en l’IBI, a aplicar pels Ajuntaments en les seves Ordenances Fiscals
• Permet que puguin aplicar-se bonificacions en l’IBI de fins el 95 %, en edificis destinats al lloguer d’habitatges amb renda limitada
• Eximeix del pagament de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) els arrendaments d’habitatge d’ús estable i permanent de l’article 2 de la LAU, que fins ara era del 0’5%. El tipus d’aquest impost passa a ser, en conseqüència, a partir del dia 19 de desembre del 2018, aquest inclòs, del 0’0 %. Amb tot, segueix sent obligatòria la declaració i autoliquidació de l’impost, de manera que l’aplicació de l’exempció comporta l’obligació de seguir presentant l’imprès d’autoliquidació corresponent per als contractes d’arrendament (model 600) marcant l’opció d’operació exempta.
• No eximeix de pagament de l’ITP els avals que es puguin realitzar com a conseqüència dels arrendaments.