EN SENTENCIA DE 28 DE GENER DE 2021, EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL DECLARA INCONSTITUCIONALS I NULS ALGUNS ARTICLES DEL DECRET LLEI 17/2019 DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

19.02.2021

La sentència dictada pel Tribunal Constitucional declara nuls alguns articles del Decret Llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

Una de les modificacions més importants que aquesta declaració de nul·litat ha comportat, és que ja no és necessari oferir un lloguer social, prèviament a la interposició d’una demanda de desnonament d’un habitatge propietat d’un gran tenidor (ja sigui persona física o jurídica), per la finalització de la durada del contracte, i en determinades situacions d’habitatges ocupats sense títol habilitant.

D’igual manera, tampoc és obligatori oferir una pròrroga de lloguer social, per aquells contractes de lloguer social que finalitzin.

Malgrat aquests canvis, es manté vigent la consideració de gran tenidor d’habitatge a les persones físiques propietàries de més de 15 habitatges o una quota de participació de més de 1500 m2 de superfície destinada a habitatge, els fons de titulació d’actius i els fons de capital risc, doncs aquesta inclusió també es va establir en la modificació realitzada pel Decret Llei 37/2020, que es troba vigent.

Els recordem que també tenen la consideració de grans tenidors:

  • Les entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària;
  • Les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses, siguin titulars de més de quinze habitatges situats en territori de l’Estat, amb les següents excepcions:
    • Els promotors socials a què es refereix l’article 51.2 lletres a i b de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
    • Les persones que tinguin més d’un 15% de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer.
  • Les persones jurídiques que hagin adquirit habitatges, posteriorment al 30 d’abril de 2008, que siguin, en primera o en ulteriors transmissions, provinents d’execucions hipotecàries; i
  • Qualsevol adquirent d’habitatge (sigui persona física o jurídica) resultant de la consecució d’acords de compensació o dació en pagament de préstec o crèdits hipotecaris sobre l’habitatge habitual, o abans de la signatura de la compravenda de l’habitatge que tingui com a causa de la venda la impossibilitat per part del prestatari de retornar el préstec hipotecari.