Aquest fet suposa que el 31 de desembre es produirà la meritació de l’impost d’aquest any 2016 i per tant haurà de fer-se efectiu el pagament del mateix.
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha aixecat la suspensió cautelar que pesava sobre la Llei 14/2015, de 21 de juliol, reguladora de l’impost sobre els habitatges buits.
La decisió del TC permetrà que la Generalitat torni a imposar l’impost als bancs, entitats financeres i persones jurídiques amb “habitatges buits durant més de dos anys sense causa justificada”. Aquest impost va permetre recaptar l’any passat 11,3 milions d’euros, que es van destinar a la compra de 260 pisos per engrossir el parc públic d’habitatges socials, que a Catalunya està molt per sota de països com ara França, Alemanya o el Regne Unit. La Llei, a part de voler injectar uns diners a les arques públiques catalanes, vol ser un motiu perquè els bancs i els grans propietaris immobiliaris s’animin a llogar habitatges que fa anys que estan buits. N’hi ha més de 45.000 a Catalunya, segons la Generalitat.
D’aquesta manera, la llei aprovada pel Parlament de Catalunya, que imposa un impost sobre els habitatges buits, torna a ser vigent a l’espera que el TC es pronunciï definitivament sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol.
Sobre qui i què s’aplica l’impost de pisos buits?
-Persones jurídiques: L’impost s’aplica sobre les persones jurídiques propietàries d’habitatges buits desocupats permanentment sense causa justificada. També en són subjectes passius les persones jurídiques titulars d’un dret d’usdefruit, d’un dret de superfície o de qualsevol altre dret real que atorgui la facultat d’explotació econòmica de l’habitatge. Es justifica l’impost per l’afectació que provoca la desocupació a la funció social de la propietat de l’habitatge.
-Habitatges buits durant més de dos anys: L’habitatge ha d’estar buit i desocupat sense causa justificada durant més de dos anys. El còmput s’inicia a partir de la data en què l’habitatge està a disposició del propietari per ésser ocupat o per cedir-ne l’ús a un tercer, sense que hi hagi cap causa que en justifiqui la desocupació.
-L’impost: La quota íntegra de l’impost sobre els habitatges buits s’obté aplicant a la base imposable els tipus de gravamen d’una escala.
Cal que, durant aquests dos anys, el subjecte passiu hagi estat titular de l’habitatge de manera continuada. Per altra banda, esdevé causa d’interrupció del còmput dels dos anys, l’ocupació de l’habitatge durant un període de, com a mínim, sis mesos continuats.
Causes justificades de desocupació
-Litigis judicials: Que l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució pel que fa a la seva propietat.
-Rehabilitació: Que l’habitatge s’hagi de rehabilitar. En aquest cas, les obres s’han de justificar amb un informe emès per un tècnic, perquè l’habitatge pugui tenir les condicions mínimes d’habitabilitat que exigeix la normativa vigent.
-Clàusules de la hipoteca: Que l’habitatge, prèviament a l’aprovació d’aquesta llei, estigui hipotecat amb clàusules contractuals que impossibilitin o facin inviable destinar-lo a un ús diferent del que s’havia previst inicialment, quan es va atorgar el finançament, sempre que el subjecte passiu i el creditor hipotecari no formin part del mateix grup empresarial.
-Ocupació il·legal: Que l’habitatge estigui ocupat de manera il·legal i el propietari ho tingui acreditat documentalment.
-Ser part d’un edifici pendent de rehabilitació amb més habitatges ocupats: Que l’habitatge formi part d’un edifici adquirit íntegrament pel subjecte passiu en els darrers cinc anys, per tal de rehabilitar-lo, i sempre que tingui una antiguitat de més de quaranta-cinc anys i contingui habitatges ocupats que facin inviable tècnicament iniciar les obres de rehabilitació.
Altres causes d’exempció de pagament de l’impost
-Programes socials: Estaran exempts de l’impost, entre altres supòsits, els habitatges que s’hagin posat a disposició de programes socials d’habitatge, convinguts amb les administracions públiques, per destinar-los al lloguer social.