UNA NOVA OBLIGACIÓ A L’HORA DE LLOGAR UN HABITATGE - L'ÍNDEX DE REFERÈNCIA DE PREUS DE LLOGUER

En tots els contractes de lloguer d’habitatge és imprescindible i obligatori, a partir del 8 de març del 2019, que hi figuri l’índex de referència del preu del lloguer aplicable a l’habitatge que és objecte de contractació.

A més a més, també és obligatori que aquest índex consti en les ofertes i comercialitzacions d’habitatges en lloguer, i la seva omissió és falta lleu per manca d’informació.

Així ho estableix el Decret llei 5/2019, de 5 de març, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge.

Aquest índex és un indicador de consulta pública amb caràcter informatiu que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge ubicat en una zona i població determinada, amb unes característiques definides per qui fa la consulta, alhora que també orienta sobre el preu mínim i màxim del lloguer en la zona d’ubicació de l’habitatge.

Es pot consultar l’índex en un total de 27 municipis catalans:
Badalona, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Figueres, Girona, Granollers, Igualada, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, Olot, Reus, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic i Vilanova i la Geltrú.

L’índex, que es determina en €/m², no suposa una limitació al preu del lloguer, però si que pot tenir conseqüències, si es lloga per un preu superior a l’índex, a l’hora, per exemple, d’obtenir o no, ajuts a l’habitatge, o bonificacions o reduccions d’impostos, tot i que encara s’han de determinar.

Aquesta eina, té com a objectius principals, aportar major transparència i coneixement al mercat de lloguer, per la via de facilitar informació als ciutadans, a les empreses i a les administracions públiques, i fomentar el lloguer mitjançant incentius fiscals i ajudes a la rehabilitació, encara per definir.

Però, feta la consulta a través de la web de la Generalitat de Catalunya, hi ha una seguit de variables —l’antiguitat de l’edifici, el seu estat de conservació, la planta on està ubicat, etc.— que malgrat que cal complimentar per obtenir la informació, no incideixen a la pràctica en el resultat. És a dir, l’aplicació dona el mateix preu promig si posem que l’habitatge està en perfecte estat de conservació que si indiquem que té un estat de conservació deficient; l’índex tampoc varia si informem que l’edifici és molt antic o diem que té menys de 10 anys.

Tenint en compte aquestes consideracions, seria injust que les administracions apliquessin incentius o sancions als propietaris arrendadors basant-se en un Índex incomplet, de tal manera que, paradoxalment, es premiés els propietaris que no han fet un adequat manteniment de l’habitatge que posen en lloguer, els quals haurien d’oferir la finca a un preu de lloguer inferior al preu mitjà de l’Índex, i, pel contrari que els arrendadors que rehabiliten els habitatges i els posen al mercat en perfectes condicions vegin com se’ls apliquen limitacions de preu o sancions, o no se’ls permet accedir a bonificacions o reduccions fiscals, o altres incentius, perquè el preu de lloguer que demanen està, òbviament, per sobre de la mitjana que marca l’Índex.

Cal considerar l’esforç d’establir un Índex que proporcioni informació i transparència, però també cal parar esment en les imperfeccions d’aquesta eina i en el perill que es converteixi en un mecanisme sancionador i limitador del lloguer. En el mercat del lloguer no s’hi ha d’incidir amb la intervenció sobre els preus, que provoca distorsions que han fracassat allí on s’han aplicat, sinó mitjançant polítiques tendents a multiplicar l’oferta d’habitatge de lloguer.